El passat i fred dissabte, 4 de febrer del corrent, la Comissió del Pintor Andreu, va presentar la seua Fallera Major per a l'exercici 2012, María Pascual i va despedir a l'anterior, Carmen Martí.
El punt de trobada va ser, com sempre, en el casal. Allí mateix vam arreplegar a María, perquè com tots sabeu viu molt prop.
Després de prendre un cafenet ben calent i millor acompanyat amb tortada de xocolate vam emprendre, junt amb la xaranga, la rapidíssima cercavila, ja que les falleres caminaven com si les perseguira el mateix diable, que en este cas, era el vent congelat; fins casa dels pares de Fran, que va ser on vam arreplegar a Carmen.
Allí,
ens esperaven dolços varis, però sobretot la típica cazalla que ens va
calfar un poquet a tots amb el ja també típic ritual de Paco, botella
en mà i a repartir gotets “vinga, una cazalleta i ens n'anem”. No se li
resistix ningú.
Des d'ací, i ben “contentets” reprenguérem el camí de volta al casal, vam agafar els cotxes i a La Masia.
Al voltant de les set i mitja de la vesprada Pascual i Sonia, presentadors de l'acte, van donar començament a la presentació.
Com sempre i seguint el protocol, el primer a pujar a presidir l'escenari va ser el nostre estendard. Esta vegada va tindre l'honor de portar-ho i col·locar-ho Pepe Parra.
A
continuació li va arribar el torn a Carmen, que havia de dedicar-nos el
seu últim discurs com a Fallera Major per a despedir-se del càrrec.
Ja
quant caminava pel corredor fins a l'escenari, la vam veure molt
emocionada, i així es va mantindre durant tota la seua intervenció.
Després de posar el corbatí al nostre estendard va començar el seu discurs.
En
ell, començava animant a totes les falleres a viure l'experiència de
ser fallera major, ja que, havia sigut un any meravellós molt mes del
que ella mateix esperava.
Es va referir a María, desitjant-li que disfrutara al màxim del seu regnat.
Va
enumerar una a una les festes, menjars, desfilades, reunions, inclús,
algun "problemeta" d'última hora… i com havia disfrutat de totes i cada
una de les ocasions.
Per descomptat va agrair a tots els que han estat al seu costat durant este temps, en especial, el suport de la seua família.
Va acabar com començà, visiblement emocionada i rebent un càlid i afectuós aplaudiment.
Per
a tota la comissió ha sigut un plaer tindre't com a fallera major,
igual que ara ho serà recuperar-te com a fallera de la cort d'honor.
Gràcies a tu i a la teua família per este meravellós any.
A continuació va arribar el torn de María , que va pujar acompanyada pel seu germà Rafa i un despistat Enrique, sort, que ella està decidida, i es nota, a disfrutar de cada moment sense mes.
El nostre president, Rafa, ja estava esperant-la en el centre de l'escenari. Li va fer entrega de un quadre, però no li va posar la insígnia d'or i perles, ja que com Sonia va explicar, María havia renunciat a la mateixa, per la crisi i perquè porta anys lluint-la en la seua banda, ja que no és la primera vegada que María representa a la Comissió com a fallera major.
Tot seguit, va imposar les bandes a les falleres de la seua cort que l'acompanyaven eixa nit, encara que amb especial il·lusió a la seua filla, María, que precisament enguany ha passat a formar part de la comissió gran.
Una vegada totes les falleres van estar acomodades, María es va disposar a pronunciar el seu discurs.
En ell, ens narrava la il·lusió que sentia d'estar de nou ostentant aquest carrec, quasi com la primera vegada, es va recordar de tot el món dels seus pares, el seu germà, de Lola, dels seus nebots, d'Arnau en especial que l'acompanya amb la seua càmera immortaliltzant totes les ocasions. Va subratllar , com està de contenta de compartir amb la seua filla aquesta experiència, ja que ella junt amb el seu germà Rafa, són els principals responsables de què, finalment María es decidira a donar el pas.
Com no, va agrair als presentadors i organitzadors de l'acte, va dir literalment “gràcies per haver-me preparat una presentació com a mi m'agrada, de les de tota la vida”
També va mencionar les altres delegacions i a la resta de la comissió.
Finalment una menció especial als nostres representants infantils, Óscar i Elena i com no al seu president, Rafa.
En acabar el seu discurs, Rafa l'acompanyà al seu lloc en l'escenari i va començar el moment de "la pleitesía", amb un emotiu discurs del seu mantenidor, ni mes ni menys que el seu germà, Rafa.
També va haver-hi un altre moment especial, quan Lola i Juanjo li van dedicar unes precioses “Albaes”
Seguidament el discurs del nostre president, brillant y carinyos, com sempre.
Va tancar l'acte José Luis Palacios, que va voler acompanyar María no sols com a representant de l'Ajuntament, sinó com a amic personal.
Després de cantar els himnes, el soparet i el ball.
Enhorabona María, tota la teua comissió et desitja un any faller perfecte, i posarà tot de la seua part perquè així siga.
