Diumenge
passat 22 de gener, es va celebrar la presentació d'Elena Fresquet.
Com
de costum, vam eixir des del casal cap a casa d'Elena primer i a
arreplegar a María després.
Ja
amb les dos falleres ens vam dirigir fent cercavila, fins al Gran
Teatre on es va celebrar l'acte.
Van
ser les presentadores, dos amigues inseparables d'Elena, Lídia i
Clara que van conduir l'acte de manera molt professional a pesar de
la seua joventut.
Enhorabona
xiques!!
El
primer a pujar a l'escenari, va ser Nacho Selfa que, com ja és
costum des de fa uns anys, va ser l'encarregat de pujar i col·locar
l'estendard en l'escenari.
Tot
seguit i acompanyada per Óscar y Ricardo, va pujar María que,
després de posar-li el corbatí a l'estendard, ens va pronunciar un
emotiu discurs de despedida. Es va enrecordar de tot el món i va
agrair les mostres d'afecte durant el seu regnat. L'agraïment mes
especial, va ser per als seus pares que seguien el discurs molt
emocionats.
Per
a acabar va desitjar Elena el millor durant el seu regnat.
Fins
sempre María, segur que l'any que has viscut, el guardaràs per
sempre en el racó dels teus records mes feliços.
Va
arribar el torn d'Elena, que va pujar a l'escenari acompanyada per
Paco, l'orgullós pare i el seu germà menut Ruben. Podeu
imaginar-vos a Eva, la mami,
en eixe moment? Segur que sí, només cal posar-se en el seu lloc.
Després
de col·locar-li la insígnia d'or i perles, va començar la
desfilada de la nostra comissió infantil, que com sempre i amb
moltíssima gràcia van complir amb el protocol que anteriorment els
havien explicat les organitzadores. Mentrestant, pares, iaios i la
resta d'assistents disfrutaven de l'actuació dels xicotets.
Havia
arribat el moment en què Elena havia de parlar, i vaja si ho va fer.
Ens va contar a tots la immensa il·lusió que li feia des de sempre
ser la fallera major d'esta comissió a què pertany des que va
nàixer. És veritat que estava un poc nerviosa, però ho va
solucionar amb eixa desimboltura que la caracteritza, perquè tots
sabem que, Elena és molta Elena.
Estava
contenta, molt contenta a més d'emocionada i, igual que María va
fer moments abans, va agrair als seus pares l'haver fet possible que
ella poguera complir eixe somni.
Una
vegada acabat el seu discurs, Óscar la va acompanyar al seu lloc en
l'escenari, on ja l'esperava impacient tota la seua cort d'honor.
Havia
arribat el moment de la pleitesia, i allí que va aparéixer la
mantenidora, ni
mes ni menys que la seua cosina Lidia. Caminava pel corredor
micròfon en mà dedicant-li a Elena paraules molt senzilles i
emotives, la mantenidora no va poder contindre l'emoció,
contagiant-nos a tots els altres.
Després
van pujar a l'escenari, amics, família i falles convidades.
També
Óscar va tindre alguna sorpresa ja que entre altres, van voler pujar
a l'escenari els seus amics de la falla Jesus Solaz, Pablo Selfa y
Pablo Martinez, que fins i tot ens van contar com una vegada, jugant
per la falla, havien trobat la dent perduda d'un d'ells.
Com
sempre l'acte va culminar amb el pasdoble de la falla i l'himne de
València.
Després,
tots els fallerets van dinar en la Masia invitats per Elena.En acabar
de dinar, va començar l'actuació d'un mag, molt divertida per cert,
i en la que van participar molts dels nostres fallerets, també els
majors van disfrutar molt veient-ho
Enorabona
Elena a tu i als teus pares.
Et
desitgem que junt amb Óscar tingues un any faller tal com tu
l'havies somiat.
